La Llei d’Espectacles. Un nou entrebanc pel Moviment Associatiu
Davant les problemàtiques i entrebancs que generaven la llei d'espectacles, el CONSELL D'ASSOCIACIONS DE BARCELONA i l'ENS DE COMUNICACIÓ ASSOCIATIVA encarregaren un informe jurídic per saber l'abast i el grau d'afectació. El dissabte dia 18 de juny es presentà l'informe en una trobada organitzada per aquest motiu a la seu de l'Orfeó Martinenc de Barcelona.
Ara fa uns mesos ha entrat en vigor la nova Llei d'Espectacles (llei 11/209). Es tracta d'una normativa complexa que afecta a tot tipus d'actes públics organitzats tant a l'interior de locals com a l'espai públic.
Informe Llei d'espectacles
Aquesta Llei i el seu decret regula els espectacles públics, tret els de les activitats amb ús del foc i material pirotècnic, ja que hi ha un altre decret que ho regeix, i els actes i les celebracions de caràcter privat que no es portin a terme en establiments i espais oberts al públic. Queda per tant molt acotat a qui afecta, tals com promotors, associacions, ajuntaments, persones jurídiques, persones físiques, i en definitiva a qui tingui una responsabilitat organitzativa i d'autorització de l'activitat.
Com a denominador comú cal dir que l'àmbit d'actuació de la llei és qualsevol espectacle públic o activitat recreativa organitzada por una associació amb finalitat de lucre, o no, s'inclou dins de l'àmbit d'actuació de la llei.
La llicència s'ha de demanar a l'Ajuntament del municipi en el qual es vol dur a terme l'espectacle o activitat. Si no és un dels ajuntament que n'ha assumit competències en aquesta matèria, la llicència es tramita i concedeix en base a l'establert en la Llei 11/2009. Ara bé, si és un ajuntament que ha assumit competències, es tramitarà segons la corresponent ordenança municipal.
En el cas de les entitats, en són responsables solidaris les persones físiques que n'ocupen càrrecs d'administració o de direcció que hagin comès la infracció o que hagin col·laborat activament o que no acreditin haver fet el possible, per tal d'evitar-la, que l'hagin consentit o que hagin adoptat acords que la possibilitin.
Com a conclusions i acords més significatius de la trobada cal destacar:
• Compartir experiències i problemàtiques. Cal que entre tots nodrim el màxim d'informació per presentar un possible informe de greuges al Departament de Presidència.
• Oferir recursos formatius als interessats des de programes originats a Torre Jusana i CRAJ, per a Barcelona, i amb el mateix material traballar-ho des de l'ENS a la resta del territori.
• Seguir una estratègia política de converses amb:
1. Diputació de Barcelona, degut a que han iniciat un estudi de la llei per tal de simplificar i generalitzar els tràmits. Del resultat d'aquest treball, prèviament compartit amb nosaltres, caldria fer la mateixa acció a les altres tres diputacions.
2. Fer reunions de treball amb l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya.
3. Interl·locutar amb del Departament de Presidència i del Parlament de Catalunya.
- Sondejar el Consell Nacional d'Associacionisme i Voluntariat.
- Tots els reunits estan a favor de reclamar una única llei que tracti tots els temes generals i particulars que afectin a l'associacionisme cultural català i siguin anul·lats de les diferents lleis que ara ens afecten.