El dilluns 21 de març es va presentar a Torre Jussana l'estudi "Diagnosi de les Associacions de segon nivell a Barcelona" encarregat pel Consell d'Associacions de Barceona (CAB) i elaborat per la Fundació Desenvolupament Comunitari. L'estudi revela que el 84% de les associacions de Barcelona pertanyen a una de les 190 organitzacions de segon o més nivell (federacions, coordinadores, plataformes, etc.) que hi ha a la ciutat. Això representa un augment del 20% respecte el 2003. A la vegada, més del 78% de les associacions de segon nivell formen part d'una organització de grau superior. La "Diagnosi de les Associacions de segon nivel a Barcelona" mostra també com el rol de les entitats de segon nivell ha anat variant. Si tradicionalment les funcions predominants han estat les de coordinació, representació de les entitats membres i interlocució, sobretot amb l'Administració; actualment la tendència és que prenguin un major protagonisme la generació de coneixement, la prestació de serveis i el reconeixement a les entitats que en formen part. Podeu descarregar-vos el document en aquest enllaç
Segons l'estudi, els principals punts forts són d'aquestes associacions són: la capacitat d'aconseguir els objectius fixats, la capacitat d'aglutinar les associacions d'un àmbit i la relativa disponibilitat de recursos econòmics i infraestructurals. D'altra banda, les claus d'èxit més destacades: la realització de serveis que potencien les associacions que en formen part, com ara la formació i l'assessorament, l'assoliment de convenis plurianuals i la diversificació de les fonts d'ingrés. Els principals punts febles que afecten aquest sector associatiu són la renovació de directius, la comunicació amb les entitats membres, la manca d'una visió estratègica conjunta i el grau de dependència del finançament públic.
En síntesi, el panorama de les associacions de segon o més nivell de Barcelona es caracteritza per la convivència de diferents models de perfil canviant. Així, hi conviuen les coordinadores que evolucionen vers entitats gestores de serveis; les organitzacions que al rol tradicional de lobby hi sumen ara serveis a les associacions membres; les entitats-xarxa, vinculades sovint a projectes o equipaments; les organitzacions "pal-de-paller," que aglutinen i representen entitats febles de sectors poc estructurats -com ara el camp de les associacions d'immigració-; i encara les que es caracteritzen per la flexibilitat amb què combinen les diferents funcions.