Alfons Tiñena, president del CAB explica quins són, segons ell, els reptes de futur de l'associacionisme i el voluntariat en l'article publicat a Xarxanet. Podeu accedir a l'article en el següent enllaç

A continuació podeu llegir l'article publicat a Xarxanet el 16 de setembre de 2013.

Cal potenciar un associacionisme organitzat i coordinat

El sector associatiu del nostre país ha tingut tradicionalment la capacitat de contribuir estratègicament en la millora de la convivència i l’aprofundiment en els valors democràtics. Però el sector aplega entitats amb una tipologia i un tarannà molt divers que fa necessària la creació i potenciació d’espais eficients de participació i coordinació associativa per donar resposta a les seves necessitats.

Ara més que mai, és necessària la implementació de models organitzatius que promoguin l’establiment de convenis de col·laboració entre associacions per gestionar nous projectes, la identificació i optimització mancomunada de recursos i serveis i la creació de mecanismes de comunicació interassociativa que estableixin una dinàmica de treball col·laboratiu. A més, les pròpies associacions haurien de dotar-se d’un codi ètic de sector que esdevingui una eina de referència i certifiqui la seva qualitat associativa.

És indispensable ampliar l’autonomia financera de les entitats

Malauradament, els recursos són cada vegada més limitats i han de ser gestionats de forma acurada per multiplicar el seu abast, fet que obliga a revisar el model de relació econòmica amb les administracions públiques i adequar-lo al context actual i a la realitat de les entitats. Però les entitats també han de treballar per minimitzar la seva dependència del sector públic. És fa necessari treballar en xarxa entre les associacions per compartir recursos i sumar forces per millorar l’eficàcia i l’eficiència de la seva gestió financera, creant serveis compartits de suport i assessorament per temes legals, fiscals, comptables o fent compres conjuntes de material, entre d’altres mesures.

Tanmateix, diversificar les fonts de finançament contribueix a prioritzar esforços: potenciant vies pròpies de finançament per prestació de serveis o de lloguers, establint acords de mecenatge i esponsorització, fomentant nous projectes que abordin l’autogestió, el micromecenatge i els bancs del temps, o sondejant el potencial de relació del perfil professional de les pròpies persones associades.