L’Assemblea del CAB aprova el posicionament "Una mirada per a la reflexió i la millora de l'acció subvencional 2025", on exigeix la plena aplicació de la Llei de Foment de l’Associacionisme per superar la rigidesa administrativa i la fractura de model que beneficia les empreses mercantils.
En la darrera assemblea del CAB, les entitats han ratificat un posicionament polític que, basat en les dades de la Diagnosi de Subvencions 2025, alerta d'una situació crítica: malgrat la vitalitat del sector, les barreres tècniques i els desequilibris en la distribució de recursos estan ofegant l'impacte de l'acció comunitària.
Denegacions a l’alça i ineficiència burocràtica
L'informe que acompanya el posicionament revela una paradoxa preocupant. Mentre la demanda de projectes ha pujat un 1,9%, el nombre de denegacions s'ha disparat un 33%. El motiu principal ja no és la manca de pressupost, sinó la dificultat per superar la nota de tall, un fet que penalitza les entitats amb menys recursos professionalitzats. A més, el CAB denuncia una "ineficiència sistèmica" en la gestió de micro-ajuts: s'han atorgat 899 subvencions d'imports iguals o inferiors a 1.000 € (incloent-hi una de només 125 €), el que genera una càrrega de gestió inassumible tant per a l'administració com per a les entitats. Actualment, el 41% dels projectes han de ser reformulats, duplicant la feina administrativa.
La fractura del model: excel·lència vs. mercantilisme
El posicionament posa el focus en una "doble fractura" estructural:
- Fractura territorial. El 75% del pressupost es concentra en l'àmbit de Ciutat, mentre que els deu districtes només reben el 25% restant, dificultant la proximitat
- Fractura de model. Tot i que les empreses mercantils només representen el 3,1% dels projectes, capten el 6,7% dels recursos. El CAB destaca que, mentre gairebé la meitat (47,9%) de l'import de les deu subvencions més grans va a parar a empreses, les 10 millors puntuacions tècniques de la ciutat són exclusivament d'associacions i fundacions. Un exemple clar d'aquesta desproporció és el projecte "Extreme Barcelona" (gestionat per una empresa), que rep 350.000 € amb una nota de 7,6, mentre que projectes amb l'excel·lència màxima de 9,6, com l'Espai Maternoinfantil de l'Eixample o l'Espai Superacció, reben imports radicalment inferiors (41.000 € i 25.000 € respectivament).
Full de ruta per la transformació
Per revertir aquesta situació, el CAB proposa quatre eixos estratègics d'actuació:
- Administració facilitadora. Establir imports mínims per evitar micro-ajuts, implementar justificacions simplificades i crear un registre unificat de dades per no demanar documentació que l'Ajuntament ja té.
- Prioritzar el teixit comunitari. Crear convocatòries diferenciades per a grans esdeveniments mercantils i protegir les línies per a entitats de base amb modalitats de concurrència no competitiva.
- Transparència. Facilitar informes de valoració personalitzats a cada entitat i publicar la fórmula matemàtica d'assignació d'imports.
- Nou marc normatiu. Reconèixer el voluntariat com a cofinançament, permetre bestretes del 100% i impulsar una Llei de Subvencions Catalana adaptada a la realitat associativa.
El CAB insta l'Ajuntament de Barcelona a aplicar de forma immediata l'article 17 de la Llei de Foment de l'Associacionisme, una eina legal vigent que permetria superar les actuals cotilles administratives i garantir que el finançament públic sigui un motor real de transformació social.
Us convidem a llegir i difondre el Posicionament CAB - "Una mirada per a la reflexió i la millora de l'acció subvencional 2025"